Jordi Ballart: "Ni he fet bandera ni tampoc m'he amagat"

Albert Mateu y Emma Puig
11 may 2018
11 Min. de lectura

Jordi Ballart, ex alcalde de Terrassa y abiertamente gay, renunció a su cargo el pasado 2 de noviembre por diferencias con su partido el PSC. Cuando el político de 38 años decidió salir del armario las amenazas que recibía aumentaron, pero siempre se mantuvo fuerte y decidido para ser un buen referente para los jóvenes.

Jordi Ballart durante la entrevista. Autoría: Emma Puig

P. ¿Ha sido para ti el mundo de la política un terreno más difícil por el mero hecho de tu orientación sexual?

R. La veritat és que no perquè des del primer dia sempre he intentat ser jo mateix. Sóc una persona que no ha fet bandera però tampoc m’he amagat i he actuat sempre amb tota normalitat. La veritat és que no m’ha condicionat per res el fet d’estar a la política, al contrari fins i tot m'ha convertit en un referent i ajudar a moltes persones que sobretot en l’època de l’adolescencia viuen en silenci la seva sexualitat.

P. ¿En el proceso de querer escalar posiciones o tener cargos políticos más importantes, eso te ha afectado?

R. No concevo la politica com una questio d’escalar càrrecs. Un bon dia els meus compnays de partit em van proposar per ser cap de llista en unes eleccions, em vaig presentar, vaig guanyar i vaig ser alcalde, però en cap cas tenia la voluntat de fer carrera política. Entre d’altres coses ara ha estat al reves en comptes d’escalar he acabat fora. Per tant, aquest no és el meu concepte de la politica. I tampoc no crec que si haguès tingut la voluntat d’accedir a càrrecs de més nivell la orientacio sexual haguès sigut un probelma o un impediment per res absolutamnet al contrari.

P. Por lo que respecta a la opinión pública ¿Has tenido algún problema con pertenecer al colectivo LGTBI+?

R. Sí que he tingut algun problema, sobretot hi ha ciutadans que no els agrada les decisions que prens i utilitzen la teva condició sexual per fer mal, per atacar i en aquest sentit he rebut des d’anònims a amenaces per les xares socials (Facebook, Twitter..), fins i tot em van arribar a enviar fotos amb ganivets amenaçant-me de mort, però en general no he tingut cap problema amb l’opinió publica tret d'aquests casos puntuals. Si que és vertitat que una vegada pel carrer si que vag tenir un problema, però en general la gent és molt respectuosa i no he tingut cap problema.

P. ¿Cómo se vive la política siendo una persona LGTBI+ crees que se vive diferente que siendo heterosexual?

R. Jo crec que el fet de tenir una condició sexual poc habitual i diferent a la gran majoria i que, en l’adolescència he patit, com tots, les contradiccions de la sexualitat, et fa una persona més sensible als problemes de la gent, més empàtic amb la gent que pateix.

P. ¿Crees que la sociedad española esta preparada para tener altos cargos políticos abiertamente LGTBI+?

R. La soceitat espanyola si que esta preparada, els que no sé si estan tant preparats són els partits polítics o les mateixes persones LGTBI+, les quals n’hi ha moltes a la politica. Els que ho som sabem perfectament qui som. Moltes vegades, aquestes persones ho viuen en silenci, ho viuen amb por perquè podrien tenir dificultats amb els seus partits per poder accedir a càrrecs de més nivell.

P. ¿Entonces siguen habiendo muchas barreras por romper para poder expresar su condición sexual dentro de la política, no?

R. Sí, la plolitica es un dels àmbits on es viu amb molt silenci, tot i que els últims anys hem vist polítics que han sortit de l’aramari i ho han explicat amb tota normalitat. Precisament hauria de ser un àmbit de referència per la ciutadania per fer canvis i transformacions i haurien de ser els primers en donar exemple i mostrar-se tal i com són. No vol dir anar tot el dia predicant i fent bandera, però fer una vida normal. Hi ha polítics que sabem que tenen parella del mateix sexe i sabem que s’amaguen, amb això fan un flac favor a la comunitat LGTBI+ i a totes les persones que pateixen perquè precisament són persones que tenen l’oportunitat de ser referents i no ho aprofiten.

P. Tú como político LGTBI+ has hecho publica tu orientación sexual ¿Qué le dirías a un político que tienen miedo de salir del armario a nivel público?

R. Bé, més que sortir de l’armari, jo a partir d’unes amenaces que vaig rebre vaig haver de contestar i la gent va suposar que ho era, però en cap moment vaig fer una roda de premsa per dir el que sóc, perquè le que s’ha de fer és viure-ho amb total normalitat. Això es el que diria als homes i dones LGTBI+, doncs que no tinguin por i que es mostrin tal i com són.

Jordi Ballart durante la entrevista. Autoría: Emma Puig

P. En alguna ocasión has comentado que el colectivo LGTBI+ no es una moda ¿Te refieres a que puede haber políticos que aprovechen esa postura para ganar votos y popularidad?

R. Sí totalment. Ho hem vist quan hi ha campanyes electorals i es fan actes sectorials, sobretot el dia de l’orgull o el 17 de maig, que es el dia contra la discriminació LGTBI+, hi veiem que els partits polítics fan actes, proclames o rodes de premsa, per aconseguir el vot rosa , però després és veritat que al llarg de l’any se n’obliden. El que s’ha de fer és militar cada dia i no només quan vénen les eleccions per aconseguir els vots de la gent.

P. ¿Alguna vez alguno de tus compañeros de partido o de otros partidos han usado insultos homófobos para ofender tu integridad o tu actividad política?

R. Sí, en unes eleccions vaig anar a votar a un col·legi electoral d’aquí Terrassa i un interventor, concretament de Ciutadans, em va estar insultant a les meves esquenes per la meva condició sexual. En determinats partits hi ha discriminació i hi ha gent que utilitza la condició sexual per atacar a l’adeversari polític. Per molt que pubicament diguin una cosa, després en privat passa una altra.

P. A finales del 2014 tuviste que hacer pública tu orientación sexual en una publicación del Diari de Terrassa ¿Tu entorno más cercano ya conocía tu orientación sexual o decidiste contárselo con la publicación en el periódico?

R. Tota la meva família i amics ja ho sabien, és evident que molts ciutadans de Terrrassa ho desconeixien i a partitr d’aquell moment es van assabentar, però les persones que més m’importen ja ho sabien i de fet no he tingut mai cap problema amb ningú.

P. Desde que hiciste pública tu orientación sexual empezaste a recibir más amenazas ¿No es así?

R. Sí, però en realitat, quan ho vaig fer públic el que em va sorprende no van ser les amenaces, sino els missatges de suport de la gent, com es va despertar la solidaritat de la ciutat. D’altra banda també trobem una minoria, normalment vinculada a l’extrema dreta, que van utilitzar aquell moment per sortir. A part de les amenaces hi ha altres persones, també homòfobes, que es van atrevir a enviar-me missatges als dies següents de rebre l’amenaça, però per sort la majoria de gent dona suport i no tolera aquests comportaments tan homòfobs.

Jordi Ballart: "Ho he portat sempre bé i he tingut molt clar que no havia de deixar passar ni una"

P. ¿Cómo has lidiado con las amenazas?

R. Ho he portat sempre bé i he tingut molt clar que no havia de deixar passar ni una. Que si en el meu cas que era una persona pública amb certa notorietat a la ciutat podia ajudar a altres persones, sobretot joves, doncs tenia la responsabilitat de donar un pas endevant i ser valent, per tant vaig tenir sempre clar que no havia de frenar ni callar-me absolutament res. Ho vaig viure molt bé per la quantitat de suport que vaig rebre i que no m’esperava, la veritat.

P. Tenemos entendido que optaste por la via judicial para enfrentarte a estas amenazas. ¿Hubo algún problema o barrera para seguir con la denuncia?

R. Hi ha vàries denuncies que de moment estan obertes i vaig optar per la via penal perquè en aquest cas no només eren insults homòfobs sino amenaces de mort. Està seguint la seva via, lamnetablement la justicia és molt lenta, vaig fer les denuhncies fa 2 o 3 anys i encara no tinc notícies. També he fet algunes denuncies a través dels mecanismes de les xarxes socials i aquí si que hi ha un buit molt gran, m’he trobat amb gent que m’ha insultat per la meva condició sexual, faig la denuncia al Facebook i aquest m’envia un missatge dient que no he rebut cap insult. Encara falta molt control a les xarxes socials amb el que passa. Per una altra banda tenim la via adminiastrativa. Per sort a Catalunya tenim una llei contra l’lgtb-fòbia, però el que manca és voluntat per aplicar-la. En el moment que vaig rebre les amenaces diferents responsables de la Generalitat, consellers i fins i tot el president de la Generalitat em va trucar , tothom et mostra suport, et diuen que s’aplicarà la llei, que ho intentaran fer passar per la via administrativa, però després passen els mesos i tothom s’oblida completament i que d’allò que t’han dit no hi ha absolutament res. Així que l’única via que hi ha és la penal tot i que és molt lenta, però que és la que espero que algun dia posi a aquestes persones a lloc. També és veritat que moltes vegades són trolls, persones que no donen la cara i a través de les xarxes és molt complicat perquè la policia ha de demanar permís a Facebook per poder-ho investigar i és un porcés molt llarg que la policia ja descarta i no ho fa a no ser que hi hagi la identitat.

P. ¿Estos insultos y amenazas ha influido en parte a tu decisión de dejar la política?

R. No, no té absolutament res a veure. Han estat altres qüestions vinculades a que no estaba d’acord amb la línia del meu partit. Si que és veritat que a Terrassa vam fer polítiques LGTBI+ molt valentes, polítiques d’esquerra realment, un partit que defensa el dret de totes les persones. Un dels moltius pels qual he marxat és que el meu partit no em deixava fer polítiques d’esquerra. Si que m’han arribat a dir que estic molt obsessionat amb això de les amenaces i que no havia de denunciar ni sortir públicament cada vegada que hi havia una. Osigui que hi havia una certa incomprensió per part del partit, però en cap cas va ser un motiu perquè ho deixès.

En mitad de la entrevista con Jordi Ballart. Autoría: Emma Puig

P. Según l’Observatori contra l’homofòbia se registró en 2017 un total de 111 incidencias lgtbifóbicas de las cuales el 12,6% se produjeron en internet y las redes sociales, convirtiéndose en el segundo ámbito con más incidencias ¿Las redes sociales se han convertido en un foco hacia el odio y discriminación al colectivo?

R. Jo crec que si és un àmbit des del qual és molt fàcil paralar des de l’anonimat, qure tothom té molt a l’abast i per tant, és molt fàcil que les persones homòfobes l’utilitzin per poder actuar. El que s’ha de lamentar és que hi ha molt poc control i que els mateixos mecanismes de les xarxes socials per denunciar no funcionen i que és un terreny on es pot fer el que es vulgui amb impunitat. A nivell legla s’hauria de controlar molt més , perquè en el meu cas el 90% de totes les amenaces han estat per xarxes socials.

P. ¿Hay alguna forma de garantizar la seguridad del colectivo LGTBI+ en este entorno?

R. És molt complicat perquè no podem fer que hi hagi un policia virtual a cada pàgina, ja que, és un espai que ha de poder garanTir una certa llibertat. El que seria la solució és que hi hagin modificacions legals que et permetin arribar a l’orígen de la persona que ho fa. En el meu cas m’he trobat amb molts casos que eren trolls, que eren persones que tenien un nom fals i després era molt complicat anar a parar a aquesta persona, els tràmits burocràtics eren complicadíssims i els cossos policials em recomanaven que no valia la pena.

P. La ley que protege al colectivo LGTBI+, la 11/2014 ¿Es suficiente para conseguir la normalización del colectivo en la sociedad?

R. Seria suficient si de veritat hi haguès voluntat d’aplicar la llei. En el moment que es va fer la llei es va fer molta publicitat tots els políticis van sortitr publicament dient que feien molt pel col·lectiu, però la realitat és que et trobes amb situacions i no només jo, tal i com diu l’Observatori contra l’homofòbia de la majoria de denuncies que hi ha hagut se n’han tramitat molt poques i molt poques han acabat en sancions. El que fa falta són recursos per poder aplicar la llei. És més una qüestió de voluntat política que de que no existeixin els recursos.

P. ¿Como alcalde en defensa del colectivo, qué tipo de políticas hiciste para luchar contra la lgtbifobia?

R. De les primeres coses que vam fer va ser el "Pacte per la diversitat sexual", que es va basar en crear una taula amb els diferetns sectors de la societat, des de partits polítics fins a associacions vinculades al món LGTBI+, empresaris, comerciants, policies, centres sanitàris i escoles, per entre tots concienciar-nos i concienciar aquests col·lectius onencara avui hi ha molta discriminació. Aquí a Terrassa tenim gent d’altres cultures i religions, que també estan patint molta discriminació de forma amagada. L’objectiu d’aquesta taula era fer un diagnòstic a la ciutat sobre quins eren els àmbits que requerien d’accions i entre tots poder tirar endevant. També vam fer un servei específic d’atenció on qualsevol persona pot trucar i se l’assessora per portar el procès amb les màximes garanties i tranquilitat.

P. ¿Estas políticas han tenido el resultado esperado? R. Mai n’hi ha prou. Per molt que es faci, per moltes lleis que es creein sempre hi ha àmbits de discriminació ho vam veure fa poc aquí a Terrassa, quan dues noies que anaven pel carrer es van besar i les van insultar. Per molts mecanismes que hi hagin és impossible controlar el 100% de la societat perquè sigui respectuosa amb la comunitat LGTBI+. Al final és una cosa de tots i depèn de l’actitut de cadascú. Jo el que li diria a qualsevol persona que veu una actitut de discriminació és que ho denunciï, que és la millor manera d’ajudar. Més que les lleis i les grans reformes és l’actitut que té cada ciutadà davant de situacions molt quotidianes que encara passen.

Jordi Ballart: "S’hauria de rearmar el moviment LGTBI+ i hauria d’anar de la mà de les administracions públiques"

P. ¿Crees que aún faltan cosas por hacer para ayudar al colectivo LGTBI+ a nivel político? ¿Qué harías si siguieras en la política?

R. Fa entre 5 i 10 anys va haver una efervescència del col·lectiu LGTBI+ que va permetre la creació de lleis com la que permet a persones del mateix sexe casar-se o adoptar fills, però en els últims anys això s’ha relaxat. Fins i tot, per part del moviment LGTBI+ que, a vegades, es centra molt en l’oci i deixa de banda l’àmbit més reivindicatiu. S’hauria de rearmar el moviment LGTBI+ i hauria d’anar de la mà de les administracions públiques. Tenim una igualtat real però encara veiem diferències en el tracte en certs àmbits com el de l’esport, on l’administració pública pot fer molt també.

Al terminar la entrevista apagamos la cámara y automáticamente dejó de llover. Las nubes se fragmentaron y salió el sol. Eso nos animó a seguir hablando con Jordi Ballart fuera de cámara y, en un momento de reflexión, acabamos concluyendo que el colectivo LGTBI+ se encuentra en una etapa de mayor visibilización respecto a otros años. Sin embargo, eso no significa que sea la situación más favorable para esta comunidad. No se puede pretender aceptar la discriminación actual como algo normal, sino continuar la lucha contra lgtbifobia que aún persiste en determinados sectores y ámbitos de la sociedad. Aún queda mucho por hacer.

A continuación podeis visualizar el vídeo de la entrevista al completo con el Ex alcalde de Terassa, Jordi Ballart: